Sect. Halleranae (Asch. & Graebn.) Rouy

Sect. Halleranae (Asch. & Graebn.) Rouy

Plantes cespitoses de tiges trígones. Espiga masculina solitaria; espigues femenines superiors sota l'espiga masculina, les inferiors basals amb peduncles llargs. 3 estigmes. Utricle trígon, poc pubescent.

Carex hallerana Asso

Carex hallerana Asso, Syn. Stirp. Aragon.: 13. 1779 [el nom correcte en llatí seria halleriana]

N.v.: Càrex d'Hàller

Planta herbàcia de la família de les ciperàcies, densament cespitosa, amb rizomes prims i no gaire llargs; rabassa gruixuda, envoltada per les beines de les fulles seques que li donen un color marró rogenc o més fosc; tiges molt primes poc fulloses, rarament superen els 30 cm. Fulles amb el limbe pla, una mica plegat a la base, endurides, amb els marges escabres, de fins a 40 cm de llargada, beines que baixen cap a la rabassa, clares. Inflorescències al capdamunt de les tiges, normalment tiges (peduncles) amb 1 espiga masculina apical i 1 femenina a sota i altres tiges més curtes que porten una sola espiga femenina al capdamunt, de vegades el peduncle és tan curt que semblen basals; espiga masculina de fins a 25 x 3 mm, espiga femenina de fins a 10 x 5 mm; glumes verdes amb els marges que es tornen marrons amb el nervi verd a la maduresa; 1 grana en aqueni, de fins a 3 x 2 mm, trígona, dins d'un utricle contret en bec curt. Floreix del gener fins al maig.

Habita les garrigues, les màquies, les brolles i les pinedes de pi blanc, sovint als llocs ombrívols i obacs. És comú i sovint abundant a tota la comarca de l'Alta Ribera d'Ebre, Catalonia. Distribució mediterrània i d'alguns territoris europeus sense arribar massa al nord.